Per una escala de quatre trams, oberta al vestíbul de l'entrada, s'accedeix a la planta principal del Castell. El replà del distribuïdor portava a una galeria oberta al pati interior que desembocava directament a la Sala gran.La seva distribució interior queda articulada a partir d'un recorregut, generat a partir de la caixa d'escala i que permet la circumval·lació de la planta.
En el seu conjunt, es tracta de diverses habitacions, cambres o estudis que es disposen al voltant del pati central i que, majoritàriament presenten obertures a l'exterior.
La sala gran: S'hi accedia per una porta monumental que portava directament a la galeria,
que comunicava amb l'escala noble de l'edifici. A la sala s'obren
tres grans finestrals amb motllures de pedra decorada amb diversos
motius ornamentals.
La saleta: dita també "la quadreta" fou una estança reservada a l'ús privat dels senyors del Castell.Es tracta d'un espai diàfan de planta rectangular, que queda definit pels murs d'aquest cos que conforma el nucli originari del Castell.
Com a singularitat notòria, cal destacar l'existència d'una escala de servei o excusada, que queda amagada dins d'un armari i encastada dins del mur comunica amb el pis inferior.
La capella: l'estança que s'habilita a la pregària ocupa tot l'espai del cos exempt que s'adossa a l'ala subtentorial de l'edifici. L'estança presenta una acurada estructuració a partir d'una obertura d'accés practicada al mur de tancament original.
Segons la historiografia, la primera capella del Castell fou l'estança on pernoctava Sant Francès d'Assis l'any 1214 al seu pas per Rodonyà. Més que una tradició, l'estada del "poverello" al Castell originari és un fet de versemblança històrica, tal i com es posa de manifest per la devoció del grup familiar dels Tamarit, senyors del Castell.
